< Gadili Asi 22 >

1 Dunu afae da sibi afae o bulamagau afae wamolale amo fanelegesea o bidi lasea, e da bulamagau ouligisu dunuma bulamagau biyale gala dabe bu imunu o sibi ouligisu dunuma sibi biyaduyale agoane dabe bu imunu.
Si un homme vole un veau ou une brebis, et qu'il l'égorge ou le vende, il rendra cinq veaux pour le veau, et quatre brebis pour la brebis.
2 E da ea wamolai liligi dabe defele bu imunu. Be e da muni o liligi hame galea, dilia amo dunu udigili hawa: hamoma: ne bidi lama: ne iasima. Be sibi o bulamagau e da hame fanelegei o bidilai, ea ouligisu amoga bu samogesea, wamolasu dunu da dabe afae wamolasea, aduna eno dabe imunu. Wamolasu dunu da gasia diasu gadelale, liligi wamolamusa: ganodini ahoasea, nowa dunu da amo wamolasu fanelegesea e da fanelegesu dunu agoane hame ba: mu. Be amo hou esoga hamosea, e da fanelegesu dunu agoane ba: mu.
Si le voleur a été trouvé perçant le mur, et que blessé, il meure; il n'y a point de meurtre à son sujet.
3
Si le soleil était levé, celui qui a frappé le voleur est coupable qu'on le mette à mort; si le voleur n'a rien, qu'on le vende pour prix de l'objet volé.
4
Si la bête volée vit encore et est trouvée dans ses mains, depuis l'âne jusqu'à la brebis, il en rendra le double.
5 Dunu afae ea ohe fi da ea ifabi o waini efe sagai amo ganodini gisi nanebe ba: sea, e da amo noga: le hame ouligisia amola ilia da asili eno dunu ea ha: i manu bugi amo wadela: sea, ohe fi eda da amo ha: i manu gugunufinisi defele hi ha: i manu amo dunuma ima: mu.
Si quelqu'un cause du dommage dans un champ ou une vigne, et s'il laisse son bétail paître dans le champ d'autrui, il indemnisera de son propre champ, selon ses produits. Si tout le champ d'autrui a été dévoré, il indemnisera du meilleur de son champ et du meilleur de sa vigne.
6 Dunu afae da ea sogebi amoga lalu didisia amola amo lalu da asili eno dunu ea ifabi ganodini widi o gagoma sagai o widi faili lala: gili ligi amo nesea, dunu da lalu didi da amo liligi gugunufinisi defele dabe imunu.
Si un feu rencontrant des épines gagne de proche en proche et brûle des meules ou des épis, ou la récolte d'un champ, celui qui aura allumé le feu paiera la perte.
7 Dunu afae da eno dunu ea muni o noga: i liligi amo ea diasuga ouligimu sia: sea, amola wamolasu dunu da amo liligi ea diasuga wamolasea, dilia amo wamolasu dunu ba: sea, e da ea wamolai amo aduna defele dabe bu imunu.
Si un homme donne à son voisin de l'argent ou un objet à garder, et que le dépôt soit volé en la maison du dépositaire, si le voleur est découvert il rendra le double;
8 Be wamolasu dunu hame ba: sea, dunu da amo noga: i liligi ouligi amo dilia sia: ne gadosu diasuga oule masa. Amogai e da Gode Dioba: le amo liligi hi da hame wamolai dafawane ilegele sia: ma: mu.
Mais si le voleur n'est pas trouvé, le dépositaire ira devant Dieu et jurera qu'il n'a point agi méchamment au sujet du dépôt,
9 Sia: ga gegesu huluane amo bai da bulamagau o dougi, dunu aduna da amo sia: ga gegesu galea, ela da amo sia: ga gegesu sia: ne gadosu diasuga hahamomu. Gode da giadofai hamosu dunu olelemu. Amola giadofai hamosu dunu da eno dunuma dabe adunawane imunu.
Ni du délit déclaré; que l'on ait pris veau, ou âne, ou brebis, ou vêtement, ou quoi que ce soit, un jugement sera rendu devant Dieu entre le plaignant et le dépositaire, et celui qui sera découvert par le Seigneur restituera le double.
10 Dunu afae da eno dunu ea dougi o bulamagau o sibi o eno ohe amo ouligimusa: sia: sea amola e da amo ohe ouligisia, ohe da bogosea o se nabasea o eno fi da ea fi amoga doagala: sea, amo ohe da wamolai dagoi ba: sea amola ba: su dunu da amo hou hame ba: i galea,
Si un homme donne à garder à son voisin âne ou veau, brebis ou autre bête, et que la bête soit malade ou morte, ou prise de vive force par l'ennemi sans que personne le sache,
11 amo ohe ouligisu dunu da sia: ne gadosu diasuga asili, e da Gode ba: ma: ne dafawane amane sia: mu, ‘Na da amo ohe hame wamolai.’ Fofada: su dunu da ouligisu dunu ohe hame wamolai ba: sea, defea, e da ohe edama dabe hame imunu. Ohe eda hi da amo ohe fisi dagoi ba: mu.
Il y aura, entre les deux hommes, serment devant Dieu; le dépositaire jurera qu'il n'a pas agi méchamment au sujet du dépôt; le voisin ainsi l'agréera, et il n'y aura point d'indemnité.
12 Be amo ohe da wamolai dagoi ba: sea, ouligisu dunu da ohe eda amoma dabe imunu.
Mais si la bête a été dérobée chez lui, il indemnisera le maître de la bête.
13 Amo ohe da soge ohe fi amoga fanelegei ba: sea, ouligisu da amo ohe ea da: i hodo dodosa: i amo ba: su dunu ba: ma: ne gaguli misunu. Amasea, e da ohe sigua fi amoga medoi liligi amo ohe edama dabe hame imunu.
Si elle a été prise par une bête fauve, il le conduira sur ses traces, et ne devra rien.
14 Dunu afadafa da eno dunu ea ohe amo hawa: hamomusa: amola fa: no ema bu imunusa: bidi lasea, (da: i sia: ‘hire’) amola ohe ea ouligisu dunu maeba: le lelea, amo ohe da se nabasea o bogosea, amo dunu da ohe edama dabe imunu.
Si un homme a emprunté à son voisin une bête qui tombe malade, qui meure on qui soit prise de vive force par l'ennemi, et cela en l'absence du maître, il paiera l'indemnité.
15 Be ohe eda da esalea amo ohe da se nabasea o bogosea amola ohe eda hi ba: sea, lai dunu da ohe ea dabe hame imunu. E da muni bidi ia dagoiba: le, amo hou da hahamoi dagoi ba: mu.
Mais si le maître était avec la bête, l'emprunteur ne paiera rien; si c'était un homme à gages, il perdra son salaire.
16 Dunu afae da dunuga hamelai a: fini amo gilisili golale wadela: sea, e da amo a: fini ea lamu dabe imunu. Amola e da amo a: fini hedolo dafawane lama: mu.
Si un homme trompe une vierge qui n'est point encore fiancée, et s'il dort avec elle, il lui donnera une dot et l'épousera;
17 Be amo a: fini ea ada da amo a: fini ema imunu higasea, e da ea ada amoma a: fini dunuga hamelai ea dabe defele ea adama imunu.
Mais s'il s'y refuse ou si le père de la vierge ne veut pas qu'il l'ait pour femme, il lui donnera autant d'argent qu'on en donne pour doter les vierges.
18 Nowa uda da fefedoasu o bosa: ga: su hou hamosea, amo medole legema.
Vous ne souffrirez point les magiciens.
19 Nowa dunu da ohe fi aseme amoma uda adole lasu hou agoane hamosea, amo medole legema.
Celui qui se sera accouplé à une bête, punissez-le de mort.
20 Nowa dunu da eno ogogosu ‘gode’ amoma gobele salasu hamosea, amo dunu fanelegema. Na, Hina Gode, Nama fawane gobele salasu hamoma.
Celui qui sacrifiera à des dieux autres que le Seigneur sera exterminé.
21 Dilia da Idibidi soge ganodini ga fi dunu esalu, amo mae gogolema. Amaiba: le, ga fi dunu ilima se nabasu mae ima.
Vous ne maltraiterez pas l'étranger et vous ne l'opprimerez point; car vous étiez étranger en la terre d'Égypte.
22 Dilia didalo amola guluba: mano ilima se nabasu mae ima.
Vous ne maltraiterez jamais la veuve ni l'orphelin.
23 Dilia da amoma se nabasu iasea, ilia da Nama fidima: ne digini wesea, amasea ilia wesu Na da nabimu.
Si vous les maltraitez, s'ils crient vers moi, j'entendrai leurs cris;
24 Na da dilima ougimu amola dili gegesu amo ganodini dili fanelegemu. Dilia uda da didaloi ba: mu amola dilia mano da guluba: i dagoi ba: mu.
Et je serai courroucé en mon Cœur, et je vous ferai périr par l'épée; vos femmes deviendront veuves, et vos enfants orphelins.
25 Dilia da hame gagui dunuma muni amo e da dima fa: no dabema: ne iasea, e bu iasea su muni eno amola gilisili ima: ne mae sia: ma.
Si chez toi tu prêtes de l'argent à ton frère pauvre tu ne le presseras pas, et tu ne lui demanderas point d'intérêt.
26 Di da muni amo dunu e da dima fa: no dabema: ne ema iasea, amo e bu ima: ne ea anegagi abula amo ilegema: ne di lasea, hedolowane eso da mae sa: ili daeya amoga ea anegagi abula ema bu ima.
Si tu as pris en nantissement le manteau de ton voisin, tu le lui rendras avant le coucher du soleil.
27 Bai e da ea da: i dogoloma: ne anegagi abula eno hame. E da noga: le golama: ne adi eno salima: bela: ? E da Na fidima: ne Nama wesea, Na da ea sia: nabimu. Bai Na hou da asigi hou amola Na da gogolema: ne olofosu dawa:
Car c'est son vêtement unique, l'unique voile de sa nudité: avec quoi dormirait-il? Si donc il crie vers moi, je l'écouterai, parce que je suis miséricordieux.
28 Dilia Gode Ea hou da noga: i hame amane mae sia: ma, amola dilia fi ouligisu dunu ilima gagabusu aligima: ne mae sia: ma.
Tu ne maudiras point les dieux, tu n'injurieras point le prince de ton peuple.
29 Dilia hahawane udigili iasu Na adoi defele Nama ima. Amo da widi, gagoma, waini hano amola olife susuligi. Amola dilia magobo mano Nama ima.
Tu ne différeras point l'offrande des prémices de tes aires et de tes pressoirs; tu me donneras les premiers-nés de tes fils.
30 Dilia bulamagau amola sibi amo ilia magobo mano Nama ima. Magobo mano gawali da ea ame amoga eso fesuale esalumu. Amasea, eso godo amoga amo gawali magobo mano Nama ima.
Tu me donneras aussi le premier-né de ta génisse, de ta brebis, de ton ânesse; tu le laisseras sept jours sous sa mère; le huitième jour tu me le donneras.
31 Dilia da Na fi esala. Amaiba: le, ohe da ohe sigua amoga gasonabeba: le bogoi, amo ea hu dilia mae moma. Be amo fisili, wa: megili ima.
Vous serez des hommes saints devant moi, et vous ne mangerez point de chair enlevée par les bêtes fauves; vous la jetterez aux chiens.

< Gadili Asi 22 >