< Da:niele 1 >

1 Hina bagade Yihoiagimi da Yuda soge amoga ouligisia, amola amogawi da ode udiana esalu, Nebiuga: denese amo da Ba: bilone soge amoga hina bagade esalu. E da Yelusaleme moilai bai bagadega doagala: musa: asi. Amola ea dadi gagui dunu ilia da soge amo huluane eale disi.
La troisième année du règne de Joakim, roi de Juda, Nabuchodonosor, roi de Babylone, vint contre Jérusalem et l’assiégea.
2 Hina Gode da logo doasiba: le, Nebiuga: denese da Yihoiagimi gagulaligi. Amola hano dili nasu liligi amola faigelei Gode Ea Debolo diasu ganodini dialu mogili e da lai. E da Yu dunu amola uda mogili, amo udigili hawa: hamomusa: Ba: bilone sogega oule asi. Amola Debolo liligi lai huluane e da ea ogogosu ‘gode’ ilia debolo diasu Ba: bilone sogega amo ganodini sali.
Le Seigneur livra entre ses mains Joakim, roi de Juda, et une partie des vases de la maison de Dieu; et il les emporta au pays de Sennaar, dans la maison de son dieu, et il déposa les vases dans le trésor de son dieu.
3 Amola hina bagade Nebiuga: denese da sia: beba: le, ea bisili ouligisu dunu amo ea dio da A: sebena: se, e da mugululi asi Isala: ili dunu amo ganodini hogolalu, ayeligi amo musa: da Isala: ili hina bagade amola eno dunu bagade ilia sosogo fi ganodini esalu, amo ilegei.
Le roi dit à Asphenez, chef de ses eunuques, d’amener d’entre les enfants d’Israël, de la race royale ou de la noblesse,
4 Nebiuga: denese da ayeligi noga: idafa odagi da noga: idafa amola da: i noga: idafa amai ayeligi ilegema: ne sia: i. Ilia da: i amoga da eno wadela: i hamedafa, ayeligi bagade dawa: galea amai ayeligi sugulu noga: le heda: i ayeligi fawane lasu. Amai ayeligi ilia da hedolo dawa: su lamu amola hina bagade ea diasu ganodini noga: le hawa: hamomu, ilia dawa: i. Amola A: sebena: se hi fawane, da amo ayeligi ilima dedesu amola idisu olelema: ne sia: i. Amo da Ba: bilone ilia sia: ga olelesu.
des jeunes gens sans aucun défaut, beaux de figure, doués de toutes sortes de talents, instruits et intelligents, pleins de vigueur, pour qu’ils se tinssent dans le palais du roi et qu’on leur enseignât la littérature et la langue des Chaldéens.
5 Amola hina bagade da amane sia: i, goe esoga ayeligi ilia ha: i nasu amola hano nasu da hina bagade amola ea ouligisu dunu ilia lasu defele lamu da defea. Amola ilia da goe sugulu da ode udiana heda: lalu, amalu ilia da hina bagade ea hawa: hamomusa: ema adoba: mu.
Le roi leur assigna pour chaque jour une portion des mets royaux et du vin dont il buvait, afin que, ayant été élevés pendant trois ans, ils se tinssent au bout de ce temps devant le roi.
6 A: sebena: se da Yuda fi ayeligi mogili ilegei dagoi. Amo ilegei gilisisu ganodini, ayeligi biyaduyale ba: i. Ilia dio da Da: niele, Ha: nanaia, Misa: iele amola A: salaia. Huluane da Yuda fi dunu.
Il y avait parmi eux, d’entre les enfants de Juda, Daniel, Ananias, Misaël et Azarias.
7 A: sebena: se da ilia dio bu gaheabolo asuli. Da: niele ea dio gaheabolo da Beledesia: sa. Amola Ha: nania ea dio gaheabolo da Sia: dala: ge, Misa: iele ea dio gaheabolo da Misia: ge amola A: salaia ea dio gaheabolo da Abedenigou.
Le chef des eunuques leur donna des noms; il appela Daniel Baltassar, Ananias Sidrac, Misaël Misac, et Azarias Abdénago.
8 Hina bagade amo ianoba, Ba: bilone ouligisu dunu da ha: i manu amola waini hano gaguli misi. Be amo ha: i manu da Yu sema ganodini ledo gala amo e dawa: beba: le, Da: niele da hihini hame manusa: dawa: i galu. Da: niele ea amane dawa: su. Amo ha: i manu amola waini na nanu, Gode Ea sida: iya giadofale hamomu e amane sia: i. Amaiba: le e da bisili ouligisu A: sebena: se ema adole ba: i, “Defea ha: i manu eno imunu defeala: ?” amane adole ba: i.
Daniel résolut en son cœur de ne pas se souiller par les mets du roi et par le vin dont il buvait, et il demanda au chef des eunuques de ne pas l’obliger à se souiller.
9 Amola Gode da A: sebena: se ea dogoga sia: beba: le, e da Da: nielema asigi galu.
Et Dieu fit trouver à Daniel grâce et faveur auprès du chef des eunuques.
10 Be A: sebena: se da hina bagadema beda: iba: le, e da Da: nielema amane sia: i, “Hina bagade da dia ha: i manu amola waini nasu ilegei dagoi. Amaiba: le, dilia da amo hame nabeba: le, dilia da: i da geloga: i amola eno ayeligi ilia da: i da noga: i ba: sea, hina bagade da na medole legemu.”
Le chef des eunuques dit à Daniel: « Je crains le roi, mon maître, qui a fixé ce que vous devez manger et boire; car pourquoi verrait-il vos visages plus défaits que ceux des jeunes gens de votre âge? Vous mettriez en danger ma tête auprès du roi. »
11 Amaiba: le, Da: niele da sosodo aligisu dunu amo A: sebena: se da Da: niele, Ha: nanaia, Misa: iele amola A: salaia ouligimusa: ilegei, ilima asili amane sia: i,
Alors Daniel dit au maître d’hôtel, que le chef des eunuques avait établi sur Daniel, Ananias, Misaël et Azarias:
12 “Na hanai da dia eso nabuane ganodini nini adoba: ma. Dadami ha: i manu amola hano nasu amo fawane nini moma: ne ima.
« Fais, je te prie, un essai avec tes serviteurs pendant dix jours, et qu’on nous donne des légumes à manger et de l’eau à boire.
13 Amola fa: no goe eso nabuane amoga di sodoma. Ayeligi dunu oda da hina bagade ea ha: i manu defele naha, amo ilia da: i da ninia da: i baligisa o hame baligisa, amo noga: le ba: ma. Amola ninia da: i hodo ea hou ba: beba: le, dia fa: no ninima adi hou hamoma: bela: , amo dawa: ma.”
Après cela, tu regarderas nos visages et le visage des jeunes gens qui mangent les mets du roi, et, selon que tu auras vu, tu agiras avec tes serviteurs. »
14 Sosodo aligisu e da Da: niele ea sia: defele eso nabuane amoga amo hou hamomusa: sia: i.
Il consentit à leur demande et les éprouva pendant dix jours.
15 Amola eso nabuane amo fisili, ouligisu dunu ea ba: loba: , ilia da: i hodo da noga: idafa ba: i. Amola ilia da: i hodo ba: su da ayeligi dunu eno ilia ha: i manu hina bagade ea ilima ilegei, amo ilia da: i hodo ba: su baligi dagoi.
Au bout de dix jours, ils se trouvèrent avoir meilleur visage et plus d’embonpoint que tous les jeunes gens qui mangeaient les mets du roi.
16 Amaiba: le, sosodo aligisu e da Da: niele amola ea sama udiana ilima ha: i manu amo hina bagade ea iasu liligi ilima hame i. E da dadami fawane ilima iasu.
Et le maître d’hôtel emportait les mets et le vin qu’ils devaient boire, et leur donnait des légumes.
17 Amola Gode da dawa: su noga: i amo ayeligi biyaduyale ilima i. Amola Gode da fidibiba: le, ilia da idisu hou, dedesu hou amola osobo bagade dawa: su hou huludafa, ilia dawa: i galu. Amola Gode da dawa: su Da: nielema simasia ba: su olelesu i dagoi.
A ces jeunes gens, à tous les quatre, Dieu donna du savoir et de l’habileté dans toute la littérature et en toute sagesse, et Daniel avait l’intelligence de toutes sortes de visions et de songes.
18 Amola ayeligi dunu ode udiana hina bagade Nebiuga: denese ea sugulu heda: lalu. Amo ode da gidigisia, A:sebena: se da ili hina bagade ema oule asi.
Au bout du temps fixé par le roi pour les amener, le chef des eunuques les amena devant Nabuchodonosor.
19 Amola hina bagade da dunu oda ilima sia: sa: ili, e amane ba: i, Da: niele, Ha: nanaia, Misa: iele amola A: salaia, ilia dawa: su da eno ayeligi dunu ilia dawa: su baligi dagoi. Amaiba: le ilia da ea ouligisu fi amo ganodini hawa: hamosu lidi dagoi.
Le roi s’entretint avec eux, et il ne se trouva personne parmi eux tous comme Daniel, Ananias, Misaël et Azarias; ils furent donc admis au service du roi.
20 Hina bagade da ilima liligi bagade adole ba: i. Amola ilia dawa: su da bagadeba: le, ilia da ea adole ba: i huluane amoma adole imunusa: dawa: i. Ilia dawa: su da nabi dunu amola ba: la: lusu dunu huluane Ba: bilone soge ganodini esalu amo ilia dawa: su bagadewane baligi dagoi ba: i.
Sur tous les sujets qui réclamaient de la sagesse et de l’intelligence, et sur lesquels le roi les interrogeait, il les trouvait dix fois supérieurs à tous les lettrés et magiciens qui étaient en tout son royaume.
21 Amaiba: le Da: niele da eso bagohamedafa hina bagade ea ouligisu fi amo ganodini hawa: hamosu. Besia hina bagade amo ea dio Sailase, da Ba: bilone amoma hasalasiba: le fawane fisi.
Daniel fut ainsi jusqu’à la première année du roi Cyrus.

< Da:niele 1 >