< Da:niele 4 >
1 Hina bagade Nebiuga: denese da dunu fifi asi gala amola sia: hisu hisu amola dunu huluane osobo bagadega esalu ilima sia: sia: negai agoane, “Na da dilima asigi sia: sia: sa!
Le roi Nébucadnézar à tous les peuples, aux nations et aux hommes de toute langue qui habitent sur toute la terre. A vous grande prospérité!
2 Nabima! Gode Gadodafa da nama musa: hame ba: su amola dawa: digima: ne olelesu gasa bagade hou amo nama olelei dagoi. Amo hou na da dilima olelemu.
J'ai trouvé bon de publier les signes et les miracles que le Dieu suprême a opérés sur moi.
3 Gode Gadodafa Ea hou da noga: idafa. E da musa: hame ba: su amola dawa: digima: ne olelesu gasa bagade hou hamonana. E da Hina Bagade. Ea Hinadafa Hou da eso huluane mae fisili dialalalumu.
Ses signes! qu'ils sont grands! et ses miracles! qu'ils sont puissants! Son empire est un empire éternel, et sa domination se perpétue à travers tous les âges.
4 Na da Nebiuga: denese. Na da ni diasuga gebewane esalu. Na amola da na hawa: hamosu da defeadafa. Na da liligi bagade gaguiba: le, na da hahawane esalu.
Moi, Nébucadnézar, je vivais tranquille dans ma maison, et heureux dans mon palais:
5 Be gasi afadafaga na simasi amoga na da beda: i bagade galu.
j'eus un songe qui m'effraya, et les pensées que j'avais sur ma couche, et les visions de mon esprit me troublaient.
6 Na da Ba: bilone amo ganodini bagade dawa: su dunu huluane amo simasi ea bai nama olelema: ne, nama misa: ne sia: i.
Et de par moi ordre fut donné d'amener devant moi tous les sages de Babel, afin qu'ils m'expliquassent le sens du songe.
7 Amaiba: le, bagade dawa: su dunu, ba: la: lusu dunu, nabi dunu, fefedoasu dunu amola gesami dasu dunu huluane ilia da nama oule misi. Na da na simasi amo ilima olelei. Be ilia da amo bai nama olelemu hamedei agoane ba: i.
Alors furent introduits les devins, les enchanteurs, les Chaldéens et les mages, et je leur dis le songe, mais ils ne m'en expliquèrent point le sens.
8 Fa: no, Da: niele da misi. Na da ema dio eno asuli amo Beledesia: sa. Go da na ‘gode’ amo ea dio sia: sa. Gode Ea A: silibu da ea dogo ganodini sali dagoi ba: i. Amaiba: le, na simasi amo na da ema adole i. Na da ema amane adoi,
Et enfin parut devant moi Daniel, nommé Beltsazar du nom de mon Dieu, et en qui est l'esprit des dieux saints, et je lui dis le songe:
9 “Beledesia: sa! Di da bisili ba: la: lusu dunu. Hadigi Gode Ea A: silibu da dia dogo ganodini sali, amo na dawa: Di da wamolegei hou huluane dawa: Defea, wali na simasi hou nabima. Amola di da amo ea bai nama olelema.
Beltsazar, chef des mages, en qui je sais que se trouve l'esprit des dieux saints, et pour qui aucun mystère n'est embarrassant, dis-moi les visions que j'ai vues en songe, et leur signification.
10 Na da golai simasia agoane ba: i. Na ba: loba ifa sedade lelebe ba: i. E da osobo bagade dogoa amo ganodini lelu.
Or voici les visions [qui se sont présentées] à mon esprit, pendant que j'étais couché: Je regardais, et voici, il y avait au milieu de la terre un grand arbre qui était très élevé;
11 Amo ifa da bagadedafa alele amola ea banuguma amo da heda: le muagadodafa amoga doaga: i ba: i. Amola osobo bagadega dunu fi ilia huluane sodosu.
l'arbre était grand et vigoureux, et sa hauteur atteignait au ciel, et il était aperçu jusqu'au bout de la terre.
12 Goe ifa da lubi huluanedafa da noga: idafa ba: i. Amola amo ea fage da bagohamedafa ba: i. Amola fage amo da osobo bagade dunu huluane nawene sadimu defele ba: i. Ohe sogega fi amo da misini ea ougiha helefisu. Amola sio fi da misini, ea amoda amoga bibisu amola liligi enoenoi ilia da misini, ea fage amo nasu.
Son feuillage était beau, et ses fruits abondants, et il offrait une nourriture à tous: sous lui les bêtes des champs venaient chercher l'ombre, et les oiseaux du ciel habitaient ses branches, et il y avait une nourriture pour toute chair.
13 Na da amo simasi goe dadawa: laloba, amola ba: loba da a: igele dunu da Hebene amoga dalebe ba: i. Amo a: igele da liligi huluane ouligisu dawa:
Je contemplais durant les visions qui sur ma couche s'offraient à mon esprit, et voici, l'un des Saints qui veillent descendit du ciel.
14 E da gasa bagade wei amo nabi, ‘Goe ifa gelele sa: ima: ne abima! Amalalu ea amoda dadamuma! Amola ea lubi amola ea fage huluane gilifuli fasima. Amola ea ougiha ohe fi go sefasima. Amola sio ea amodaga fi gala sefasima.
Il cria avec force, et parla ainsi: Coupez l'arbre, et tronçonnez ses branches, détachez ses feuilles, et dispersez ses fruits, que les animaux fuient son abri, et les oiseaux ses branches!
15 Be ifa ea bai amo fawane yolesima. Amola amo ifa bai bulu agoai ouli amola balase amoga hamoi amoga idinigilisima. Amo ifa bai sogega gisi amola gilisili dialoma: ne yolesima. Amola oubi baea da amo dunuma sa: imu da defea. Amola e amola ohe fi gisiaga gilisili esaloma: mu.
Cependant laissez en terre la souche de ses racines, mais dans des chaînes de fer et d'airain, au milieu de la verdure des campagnes, et qu'il soit trempé de la rosée du ciel, et qu'avec les animaux il entre en part de l'herbe de la terre!
16 E da ea asigi dawa: su fisili, ode fesuale amoga ohe fi ilia asigi dawa: su defele da ea dogo ganodini dialumu.
Son cœur sera autre que celui d'un humain, et le cœur d'une brute lui sera donné, et le temps passera sept fois sur lui.
17 A: igele dunu ilia da eso huluane mae golale liligi huluane ba: lala. Ilia da amo hou waha sia: i amo ilegei dagoi. Bai dunu fifi asi gala huluane Baligisu Gode da gasa gala amola E da dunu huluanedafa ilima Hina esala, amo ilia da dawa: mu da defea. E da hina hou Hi hanaiga hamosa amola E da fi ouligisu hou eso enoga dunu afae amoga fadegalalu, Ea hanaiga eno dunu ilima (dunu bagade o fonobahadi Hi fawane dawa: ) ilima iaha,’ a: igele da amane sia: i.
L'arrêt en est délibéré par ceux qui veillent, et l'événement est dans la sentence des Saints, afin que les vivants sachent que le Très-Haut a la domination sur la royauté de l'homme, et qu'il la confère à qui Il veut, et qu'il y élève le plus abject des hommes.
18 Na da amo simasia ba: i. Defea, wali Beledesia: sa, di da amo simasi bai amo nama adole ima. Na fada: i sia: su ouligisu dunu huluane da nama amo ea bai olelemu hamedeiwane ba: i. Be Gode Ea A: silibu da dia dogo ganodini aligila sa: i dagoiba: le, di da na simasia bai nama olelemusa: dawa: ,” Nebiuga: denese da amane sia: i.
Tel est le songe que j'eus, moi, le roi Nébucadnézar; et toi, Beltsazar, donnes-en l'interprétation, puisque tous les sages de mon empire sont incapables de m'en faire connaître le sens; mais toi, tu le peux, car l'esprit des dieux saints est en toi.
19 Amo sia: nababeba: le, Da: niele (ea eno dio da Beledesia: sa) e da fofogadigili beda: iba: le, bu adole imunu gogolei. Be Nebiuga: denese da ema amane sia: i, “Di amo simasi amola ea bai nababeba: le, mae beda: ma!” Beledesia: sa da bu adole i, “Hina bagade! Goe simasi ea hou amola ea bai da dima ha lai dunu ilima doaga: mu da defea galu.
Alors Daniel, nommé Beltsazar, demeura un moment interdit, et ses pensées le troublaient. Le roi prit la parole et dit: Beltsazar, que le songe et l'interprétation ne te troublent pas! Beltsazar répondit et dit: Mon Seigneur, que le songe s'applique à tes ennemis, et son interprétation à tes adversaires!
20 Dia ifa afae bagade ba: i. Amo ea banuguma da mu amoga doaga: idafa ba: i amola osobo bagade fi dunu huluane amo ba: i.
L'arbre que tu as vu, qui était grand et vigoureux, et dont la hauteur atteignait au ciel, et qui était vu sur toute la terre,
21 Goe ifa da lubi huluanedafa da noga: idafa ba: i. Amola amo ea fage da bagohamedafa ba: i. Amola fage amo da osobo bagade dunu huluane nawane sadimu defele ba: i. Ohe sogega fi amo da misini ea ougiha helefisu. Amola sio fi da misini, ea amoda, amoga bibisu amola liligi enoenoi ilia da misini, ea fage amo nasu.
et dont le feuillage était beau et les fruits abondants, et qui avait une nourriture pour tous, sous lequel s'abritaient les animaux des campagnes, et dont les oiseaux du ciel habitaient les branches,
22 Hina bagade! Amo ifa fedege da difawane. Dia gasa da bagade heda: iba: le, fedege agoane muagado doaga: i dagoi. Di da osobo bagade dunu huludafa ouligisa.
c'est toi, ô roi qui es grand et puissant, et dont la grandeur est immense et atteint au ciel, et dont l'empire s'étend jusqu'au bout de la terre.
23 Dia simasi amo ganodini amane ba: i. Amola dia ba: i a: igele dunu da Hebene amoga dalebe ba: i. Amo a: igele da liligi huluane ouligisu dawa: E da gasa bagade wei agoane nabi, ‘Goe ifa gelele sa: ima: ne abima. Amalalu ea amoda amola dadamuma! Amola ea lubi amola ea fage huluane gilifuli fasima. Amola ea ougiha ohe fi go sefasima. Amola sio ea amodaga fi go sefasima. Be ifa ea bai amo fawane yolesima. Amola amo ifa bai bulu agoai ouli amola balase amoga hamoi amoga idiniginisima. Amo ifa bai sogega gisi amola gilisili dialoma: ne yolesima. Amola oubi baea da amo dunuma sa: imu da defea. Amola e amola ohe fi gisiaga esalumu da defea. E da ea asigi dawa: su fisili, ode fesuale amoga ohe fi ilia asigi dawa: su defele da ea dogo ganodini dialumu,’ a: igele da amane sia: i.
Et si le roi a vu l'un des Saints vigilants descendu du ciel et disant: Coupez l'arbre, et abîmez-le, cependant laissez en terre la souche de ses racines, mais dans des chaînes de fer et d'airain, au milieu de la verdure des campagnes, et qu'il soit trempé de la rosée du ciel, et qu'il entre en part avec les bêtes des champs, jusqu'à ce que le temps ait passé sept fois sur lui,
24 Hina bagade! Goe simasi ea bai da agoane. Gode Gadodafa da fa: no dima misunu hou olelei dagoi.
voici ce que cela signifie, ô roi, et c'est ici l'arrêt du Très-Haut qui s'adresse au roi, mon Seigneur:
25 Di da dunu amola uda ilia gilisisu amoga sefasi dagoi ba: mu. Amola di da asili ohe sogega di amola ohe fi da gilisili esalumu. Amola di da bulamagau agoane gisi nanumu. Amola di da hamega gadili golamu amola oubi baea da di da: iya sa: imu. Di da amanewane ode fesuale esalumu. Amalalu di da Gode Gadodafa amo da fifi asi gala ilima Hinadafa esalebe, amo di da dafawaneyale dawa: mu. Amola E da hina hou Hi hanaiga hamosa amola E da fi ouligisu hou eso enoga dunu afae amoga fadegalalu, Ea hanaiga eno dunu ilima (dunu bagade o fonobahadi Hi fawane dawa: ) ilima iaha, amo di da dawa: mu.
On te chassera du milieu des hommes, et tu demeureras avec les bêtes des champs, et on te donnera, comme au bœuf, de l'herbe à manger, et tu seras trempé de la rosée du ciel, et le temps passera sept fois sur toi, jusqu'à ce que tu reconnaisses que le Très-Haut a la domination sur la royauté de l'homme, et qu'il la confère à qui Il veut.
26 Dia da a: igele ea adobe amo nabi dagoi. E da ifa bai amo da osoba amoga: iwane dialumu sia: i. Amo bai da agoane. Di da Gode Hifawane da osobo bagade fifi asi gala amola liligi huluanedafa ouligisa, amo dafawaneyale dawa: lalu, defea, di da bu hina bagade dunu hamomu.
Ce qui a été dit de laisser la souche des racines de l'arbre, c'est que ta royauté te sera restituée dès que tu auras reconnu qu'il règne dans le ciel.
27 Amaiba: le, hina bagade! Na dima adoi amo di nabima. Wadela: i hou amo fisima. Di da moloidafa hou fawane hamoma. Amola nowa dunu liligi hamedei galea dia fidima. Amalalu, dia da bagade gaguiwane wali dia gagui defele ba: mu,” Da: niele da amane sia: i.
Aussi, ô roi, que mon conseil soit agréé de toi, et rachète tes péchés par la justice, et ton iniquité par la compassion envers les pauvres, si peut-être ta prospérité se prolonge.
28 Fa: no, amo hou huludafa da hina bagade Nebiuga: denese ema doaga: i.
Tout cela est arrivé au roi Nébucadnézar.
29 Ode afae da gidigilalu, eso afaega e da asili diasu Ba: bilone ganodini amo ea gadodili fila ahoasu amoga ahoanoba,
Au bout de douze mois il se promenait dans son palais royal à Babel:
30 e amane sia: i, “Ba: bilone moilai bai bagade da bagade amola bisili noga: idafa. Amo moilai bai bagade nisu na hadigi amola na gasa amola na baligisu hou amo dunu huluane ba: ma: ne amola nama nodoma: ne, nisu da gagui dagoi.”
le roi prit la parole et dit: N'est-ce pas là cette vaste Babel que j'ai bâtie, pour être une résidence royale, par ma grande puissance, et à la gloire de ma majesté?
31 Ea sia: ne gabe galu, Hebene amoga sia: afae misini amane nabi, “Hina bagade, Nebiuga: denese! Dia na sia: nabima! Gode da dia gasa bagade ouligisu hou amo dima fadegai dagoi.
Le mot était encore dans la bouche du roi, qu'une voix descendit du ciel: Il t'est dit, ô roi Nébucadnézar: La royauté t'est ôtée!
32 Di da dunu amola uda ilia gilisisu amoga sefasi dagoi ba: mu. Amola di da asili ohe sogega di amola ohe fi da gilisili esalumu. Amola di da bulamagau agoane gisi nanumu. Amola di da hamega gadili golamu amola oubi baea da di da: iya sa: imu. Di da amanewane ode fesuale esalumu. Amalalu di da Gode Gadodafa amo da fifi asi gala ilima Hinadafa esalebe, amo di da dafawaneyale dawa: mu. Amola E da Hina: hou Hi hanaiga hamosa amola E da fi ouligisu hou eso enoga dunu afae amoga fadegalalu, Ea hanaiga eno dunu ilima (dunu bagade o fonobahadi Hi fawane dawa: ) ilima iaha, amo di da dawa: mu!”
et on te chassera du milieu des hommes, et tu demeureras avec les bêtes des champs, on te donnera, comme au bœuf, de l'herbe à manger, et le temps passera sept fois sur toi, jusqu'à ce que tu reconnaisses que le Très-Haut a la domination sur la royauté de l'homme, et qu'il la confère à qui Il veut.
33 Hedolodafa, a:igele ea sia: i defele, amo hou da doaga: i dagoi. Nebiuga: denese da dunu amola uda amo ilia gilisisu amoga sefasi dagoi ba: i. E da bulamagau agoane, gisi nanu. Oubi baea da ea da: i da: iya sa: i amola ea hinabo da sedagili buhiba ea hinabo defele ba: i amola ea ifi sewe go da ma: ni amo ea ifi agoai ba: i.
Au même instant la parole s'accomplit sur Nébucadnézar, et il fut chassé du milieu des hommes, et on lui donna, comme au bœuf, de l'herbe à manger, et son corps fut trempé de la rosée du ciel, jusqu'à ce que ses cheveux crussent, comme aux aigles, et ses ongles, comme aux oiseaux.
34 Nebiuga: denese da amane sia: i, “Amalalu, ode fesuale amo gidigili, na da mu amoga ba: le gadole, na asigi dawa: su da bu noga: i misi. Amanoba, na da Gode Gadodafa Ema nodoi. Na hahawane bagadeba: le, Ea hadigi Dio amo nodone gagui gadoi, amane, ‘Hina Gode Bagadedafa da eso huluane Hinawane ouligilalumu.
Mais à l'expiration du temps, moi Nébucadnézar, j'élevai mes yeux vers le ciel, et la connaissance me revint, et je bénis le Très-Haut, et je louai et magnifiai Celui qui vit éternellement, dont l'empire est un empire éternel, et dont la royauté dure à travers tous les âges.
35 E da osobo bagade dunu huluane ouligisa. Amola E da Ea ouligibi amo da liligi fonobahadi agoane ba: sa. Amola E da a: igele fi dunu amola osobo bagade fi dunu huluane ouligisa. E da liligi afae hamomusa: sia: nanu dunu enoga Ea logo hame ga: mu. Amola ea sia: i amo da enoga hame gua: ne fasimu.’
Auprès de lui tous les habitants de la terre sont réputés néant, et Il en agit à son gré avec l'armée du ciel et les habitants de la terre, et il n'en est aucun qui puisse retenir sa main et lui dire: Que fais-tu?
36 Na doulasi fisi dagoi ba: loba, Gode da na musa: ouligisu hou amola na hadigi amola na gasa nama bu i. Na fidisu dunu amola na eagene dunu da na hahawane bu yosia: i. Amola na hadigi gasa bu lai da na musa: hadigi amo baligili ba: i.
Dans ce temps-là, la connaissance me revint, et à la gloire de mon empire, de ma majesté et de ma splendeur elle me revint, et mes conseillers et mes grands vinrent me chercher, et je fus rétabli sur mon trône, et j'obtins un grand accroissement de grandeur.
37 Amaiba: le, wali, na Nebiuga: denese, na da hahawane bagade Gode Hebene amo ganodini esalebe amoma, na da Ea Dio gaguia gadosa. E da eso huluane moloidafa fawane hamosa. Amola E da nowa dunu hina: dio gaguia gadosa amola gasa fi hamosa, E da amo dunu bu fonobomusa: dawa: !”
Maintenant, moi Nébucadnézar, je loue et j'exalte et je magnifie le Roi du ciel, car toute son action est vérité, et ses voies, justice, et Il peut abaisser ceux qui suivent la voie de l'orgueil.