< 2 Sa:miuele 5 >

1 Amalalu, Isala: ili fi huluane da Hibalone moilai bai bagadega Da: ibidima misini, ema amane sia: i, “Ninia da di defele maga: me amola hu afadafa fawane gala.
Alors toutes les tribus d'Israël vinrent auprès de David à Hébron et lui parlèrent ainsi: « Voici, nous sommes tes os et ta chair.
2 Musaga, Solo da ninia hina bagade esaloba, di da Isala: ili dunu oule gegena ahoasu. Amola, Hina Gode da di Ea fi bisilua amola ouligisu hamoma: ne, ilegei dagoi.”
Autrefois, lorsque Saül régnait sur nous, c'est toi qui faisais sortir et entrer Israël. Yahvé t'a dit: « Tu seras le berger de mon peuple d'Israël, et tu seras le prince d'Israël ».
3 Amaiba: le, Isala: ili ouligisu dunu huluane da Hibalone moilai bai bagadega Da: ibidima misi. E amola ilia da gousa: su sema hamoi. Ilia da Da: ibidima susuligi sogagala: le, e Isala: ili hina bagade hamoma: ne ilegei.
Tous les anciens d'Israël vinrent donc trouver le roi à Hébron, et le roi David fit alliance avec eux à Hébron, devant Yahvé, et ils oignirent David comme roi d'Israël.
4 Da: ibidi da lalelegele, ode30agoane gidigili esalu, hina bagade hawa: hamosu bai muni hamoi. E da ode 40 agoane Isala: ili fi ouligilalu.
David avait trente ans lorsqu'il devint roi, et il régna quarante ans.
5 E da Hibalone moilai bai bagadega esalu, Yuda soge ode fesuale amola oubi gafeyale agoane ouligi. Amola e da Yelusaleme moilai bai bagade amoga esalu, ode33 agoane Isala: ili amola Yuda gilisili ouligisu.
A Hébron, il régna sur Juda pendant sept ans et six mois, et à Jérusalem, il régna pendant trente-trois ans sur tout Israël et Juda.
6 Hina Da: ibidi amola ea dunu da Yelusaleme moilai bai bagade doagala: musa: asi. Yebiusaide dunu da amogawi esalu. Ilia da Da: ibidi da ilima hasalimu da hamedei agoane dawa: i. Ilia da ema amane sia: i, “Di da ninia moilaiga doagala: le golili sa: imu da hamedeidafa. Si dofoi dunu amola gasuga: igi dunu da dia nini mae hasalima: ne gaga: mu da defele ba: mu.”
Le roi et ses hommes partirent pour Jérusalem contre les Jébusiens, habitants du pays, qui parlaient à David en disant: « Les aveugles et les boiteux t'empêcheront d'entrer ici », pensant: « David ne peut pas entrer ici. »
7 (Be Da: ibidi da ilia gagili sali moilai amo Saione amoma gegenanu fedele lai. Fa: no ilia da amo moilai dio “Da: ibidi ea Moilai Bai Bagade” asuli.)
Néanmoins, David prit la forteresse de Sion. C'est la ville de David.
8 Amo esoha, Da: ibidi da ea dunuma amane sia: i, “Dunu mogili amo da na defele Yebiusaide dunuma higabeba: le, ili fuga: musa: hanabela: ? Amai galea, amo hano osobaha golili ahoasu logo amoga heda: le, amo hahani si dofoi amola gasuga: igi dunu doagala: ma.” (Amaiba: le, dunu da wali agoane sia: sa, “Si dofoi amola gasuga: igi dunu da Hina Gode Ea diasu ganodini golili sa: imu hamedei gala.”)
Ce jour-là, David dit: « Que celui qui frappe les Jébusiens monte au cours d'eau et qu'il frappe les boiteux et les aveugles, qui sont haïs par l'âme de David. » C'est pourquoi on dit: « L'aveugle et le boiteux ne peuvent entrer dans la maison. »
9 Da: ibidi da gagili sali moilai doagala: le fefedei dagolalu, e da amo ganodini esalusu. E da amo moilai dio “Da: ibidi ea Moilai Bai Bagade” asuli. E da sogebi amo da agolo gusudili dialebe (amoga ilia da osobo dogone fa: su) amogai muni sisiga: le moilai bai bagade diasu gagui.
David habitait dans la forteresse, et il l'appelait la ville de David. David construisit tout autour, depuis Millo et vers l'intérieur.
10 Ea gasa da heda: lalu. Bai Hina Gode Bagadedafa da e fidisu.
David devenait de plus en plus grand, car Yahvé, le Dieu des armées, était avec lui.
11 Daia soge hina bagade amo Haila: me, da Da: ibidima bidi lasu dunu asunasi. E da Da: ibidima dolo ifa bagohame i. Amola e da Da: ibidi fidima: ne, diasu gagusu dunu amola gelega diasu gagusu dunu ema asunasi.
Hiram, roi de Tyr, envoya des messagers à David, avec des cèdres, des charpentiers et des maçons, et ils construisirent une maison à David.
12 Amaiba: le, Da: ibidi da amane dawa: i. Hina Gode da ema hina bagade hou hahamoi dagoi. Amola Hina Gode da Ea fi ilima asigiba: le, Da: ibidi e hina bagade hou amoga hasalima: ne amola bagade gagusu dunu fi esaloma: ne hamoi.
David comprit que l'Éternel l'avait établi roi d'Israël et qu'il avait élevé son royaume à cause de son peuple d'Israël.
13 Da: ibidi da Hibalone moilai bai bagade amo yolesili, Yelusaleme moilai bai bagadega fimusa: asi. Amogalu, e da gidisedagi uda enoenoia amola udadafa enoenoia lai. Amola e da dunu mano amola uda mano enoenoia lalelelegei.
David prit encore des concubines et des femmes à Jérusalem, après être venu d'Hébron, et il lui naquit encore des fils et des filles.
14 E da Yelusaleme moilai bai bagadega esaloba, mano dedei goelali lalelelegei, ilia dio da Sia: miua, Sioubabe, Na: ida: ne, Soloumane, Ibaha, Elisiua, Nifege, Yafaia, Ilisiama, Ilaiada amola Ilifelede.
Voici les noms de ceux qui lui sont nés à Jérusalem: Shammua, Shobab, Nathan, Salomon,
Ibhar, Elishua, Nepheg, Japhia,
Elishama, Eliada et Eliphelet.
17 Filisidini dunu da Da: ibidi Isala: ili hina bagade hamoi, amo sia: nabi. Amaiba: le, ilia dadi gagui wa: i da Da: ibidi suguli lamusa: muni ahoanu. Da: ibidi da amo hou nababeba: le, gagili sali sogebi amoga asi.
Lorsque les Philistins apprirent qu'on avait oint David comme roi d'Israël, tous les Philistins montèrent à la recherche de David, mais David l'apprit et descendit à la forteresse.
18 Filisidini dunu da Lifa: ime Fago amoga misini gesowai.
Les Philistins étaient venus et s'étaient répandus dans la vallée des Rephaïm.
19 Da: ibidi da Hina Godema amane adole ba: i. “Na da Filisidini dunu doagala: ma: bela: ? Di da nama hasalasu hou ima: bela: ? Hina Gode da ema bu adole i, “Defea! Doagala: ma! Na da dia ili hasalima: ne hamomu.”
David consulta l'Éternel et dit: « Monterai-je contre les Philistins? Les livreras-tu entre mes mains? » Yahvé dit à David: « Monte, car je vais livrer les Philistins entre tes mains. »
20 Amaiba: le, Da: ibidi da Ba: ile Bila: isimi sogega asili, Filisidini dunu hasali dagoi. E amane sia: i, “Hina Gode da hano heda: le fugagala: be amo defele, na ha lai ili hasali dagoi.” Amaiba: le, ilia da amo sogebi amoga dio “Ba: ile Bila: isimi” asuli. (Amo dawa: loma: ne da “Hasalasu dawa: hina”)
David arriva à Baal Perazim, et là il les frappa. Il dit alors: « Yahvé a brisé mes ennemis devant moi, comme une brèche dans les eaux. » C'est pourquoi il donna à ce lieu le nom de Baal Perazim.
21 Filisidini dunu da hobea: iba: le, ilia da ilia loboga hamoi ogogosu ‘gode’ amo fisili, hobea: i. Da: ibidi amola ea dunu da amo gaguli asi.
Ils laissèrent là leurs images, et David et ses hommes les emportèrent.
22 Amalalu, Filisidini dunu da Lifa: ime Fagoga bu heda: le, amoga bu gesowale fi dagoi.
Les Philistins montèrent encore et se répandirent dans la vallée des Rephaïm.
23 Da: ibidi da bu Hina Godema adole ba: i. Amola Hina Gode da ema bu amane adole i, “Guiguda: amoga ili mae doagala: ma! Be na: iyadodili asili, `bolosa: me’ ifa labo aliligi amo gadenene sogebi amoga doagala: musa: momagema.
David consulta Yahvé, qui lui dit: « Tu ne monteras pas. Fais le tour derrière eux, et attaque-les devant les mûriers.
24 Di da ifa balu amoga mogodigisu emo goba gala: be nabasea, doagala: ma. Bai Na da dilima bisili, Filisidini dadi gagui wa: i amo hasalimusa: mogodigili hidadea asi ba: mu.”
Quand tu entendras le bruit de la marche dans les cimes des mûriers, alors remue-toi, car c'est alors que Yahvé sortira devant toi pour frapper l'armée des Philistins. »
25 Da: ibidi da Hina Gode Ea hamoma: ne sia: i defele hamoi. E da Filisidini dunu amo Giba moilai bai bagadega muni sefasili, Gisa moilaiga sefasi dagoi.
David fit ainsi, comme Yahvé le lui avait ordonné, et il frappa les Philistins sur tout le chemin, de Guéba à Guézer.

< 2 Sa:miuele 5 >