< 2 Hina 11 >

1 Hina bagade A: ihasaia ea ame A: dalaia da egefe da medole legei nababeba: le, e da hina bagade ea sosogo fi dunu huluane medole legema: ne sia: si.
Or Athalie, mère d'Achazia, voyant que son fils était mort, se leva et extermina toute la race royale.
2 A: ihasaia egefe Youa: se e fawane da hame medole legei ba: i. Ilia da e amola eno sosogo fi dunu fane legemusa: misini, ea awa Yihosiba (hina bagade Yihoula: me ea idiwi amola A: ihasaia ea dalusi) e da Youa: se gei. E da Youa: se amola ea ouligisu uda amo dia ahoasu sesei Debolo ganodini amoga oule asili, amola A: dalaia ea mae ba: ma: ne, ela wamolegei. Amalalu, ilia da Youa: se hame medole legei.
Mais Joshéba, fille du roi Joram, sœur d'Achazia, prit Joas, fils d'Achazia, le déroba d'entre les fils du roi qu'on faisait mourir, et le mit, avec sa nourrice, dans la salle des lits. Ainsi on le cacha aux yeux d'Athalie, en sorte qu'il ne fut pas mis à mort.
3 Yihosiba da ode gafeyale agoanega Youa: se ouligi. A: dalaia da Yuda fi ouligilaloba, Youa: se da Debolo diasu ganodini wamoaligili esalebe ba: i, amola Yihosiba da e ouligi.
Et il fut caché auprès d'elle, six ans, dans la maison de l'Éternel. Et Athalie régnait sur le pays.
4 Be ode fesuga, gobele salasu dunu Yihoida da hina bagade uda ea da: igene sosodo aligisu dunu amola hina bagade diasu sosodo aligisu dunu ilia hina dunu, ilima Debolo diasua misa: ne sia: i. Amogawi, e da sia: beba: le, ilia da ea hamomu liligi amo fidima: ne dafawane ilegele sia: i. E da hina bagade A: ihasaia egefe Youa: se wamo esalu, amo ilima olei.
Et, la septième année, Jéhojada envoya chercher les centeniers des gardes et des coureurs, les fit entrer vers lui dans la maison de l'Éternel, traita alliance avec eux et leur fit prêter serment dans la maison de l'Éternel, et il leur montra le fils du roi.
5
Puis il leur donna ce commandement: Voici ce que vous ferez: Un tiers d'entre vous qui entrez en semaine, fera la garde de la maison du roi;
6 E da ilima amane hamoma: ne sia: i, “Dilia da Sa: bade eso hawa: hamomusa: masea, mogi udiana amoga eno da hina bagade uda ea diasu sosodo aligima: ne sia: ma! Mogi udiana amoga, eno da Se Logo Ga: suga sosodo aligima: ne sia: ma! Amola mogi udiana amoga, eno da logo ga: su sosodo aligisu dunu ilia baligia sosodo aligima: ne sia: ma!
Un tiers sera à la porte de Sur; et un tiers à la porte qui est derrière les coureurs. Ainsi vous ferez la garde du temple, afin que personne n'y entre.
7 Be sosodo aligisu dunu gilisisu aduna amo da Sa: bade esoga helefisia, ilia da hina bagade Youa: se gemusa: , Debolo diasu sosodo aligima: ne sia: ma!
Et vos deux compagnies qui sortent de semaine, feront la garde de la maison de l'Éternel auprès du roi.
8 Dilia da gegesu gobihei duga: le gadolewane, hina bagade Youa: se noga: le gema: mu! E da habidili ahoasea, dili e sigi masa. Nowa da dilima gadenena masea, medole legema!”
Vous environnerez le roi de tous côtés, chacun tenant ses armes à la main. Celui qui entrera dans les rangs sera mis à mort. Et vous serez avec le roi, quand il sortira et quand il entrera.
9 Ouligisu dunu ilia da Yihoida ea hamoma: ne sia: i defele hamoi. Ilia da ilia dunu, gilisisu amo da Sa: bade esoga helefi amola gilisisu amo da Sa: bade esoga hawa: hamonanu, amo huluane Yihoidama oule asi.
Les centeniers firent donc tout ce que Jéhojada, le sacrificateur, avait commandé. Ils prirent chacun leurs gens, tant ceux qui entraient en semaine que ceux qui sortaient de semaine; et ils vinrent vers le sacrificateur Jéhojada.
10 Yihoida da musa: hina bagade Da: ibidi ea goge agei amola ludasa: besa: le gaga: su liligi huluane Debolo diasu ganodini modaligi, amo lale, ouligisu dunu ilima i.
Et le sacrificateur donna aux centeniers les lances et les boucliers qui provenaient du roi David, et qui étaient dans la maison de l'Éternel.
11 Amola e da dunu ilia gegesu gobihei duga: le gadole, amo hina bagade Youa: se gemusa: , Debolo diasu midadi sisiga: le dadalema: ne asunasi.
Et les coureurs se rangèrent auprès du roi tout à l'entour, chacun tenant ses armes à la main, depuis le côté droit du temple jusqu'au côté gauche, le long de l'autel et du temple.
12 Amalalu, Yihoida da Youa: se amo gadili oule asili, hina bagade habuga ea dialuma da: iya figisili, meloa amo ganodini da hina bagade ilia sema dedei ema i. Amalalu, e da Youa: se ea dialuma da: iya susuligi sogagala: le, e Yuda hina bagade hamoma: ne ilegei. Dunu huluane da lobo fane, amane wele sia: i, “Hina bagade da sedagili esalumu da defea!”
Alors il fit sortir le fils du roi, et mit sur lui la couronne et le témoignage. Ils l'établirent roi et l'oignirent, et, frappant des mains, ils dirent: Vive le roi!
13 Hina bagade uda A: dalaia da sosodo aligisu dunu amola gilisi dialu dunu ilia nodosa gugulubi amo nababeba: le, e da hehenaia Debolo diasuga doaga: loba, dunu bagohame amogawi gilisi dialebe ba: i.
Mais Athalie, entendant le bruit des coureurs et du peuple, vint vers le peuple, dans la maison de l'Éternel.
14 Amogawi, e da hina bagade gaheabolo, Yuda fi ilia hou defele, golasu ifa bagade Debolo Diasu logo holeiga dialu, amo dafulili lelebe ba: i. Ouligisu dunu huluane amola dalabede dusu dunu ilia da e sisiga: le lelefulu. Amola dunu huluane da hahawane wele sia: nanebe amola dalabede fulabolalebe ba: i. A: dalaia da bagadewane da: i dioiba: le, ea abula gadelale, ha: giwane amane wele sia: i, “Hohonosu! Hohonosu da doaga: i dagoi.”
Elle regarda, et voici, le roi était debout près de la colonne, selon la coutume, et les capitaines et les trompettes étaient près du roi; et tout le peuple du pays était dans la joie, et l'on sonnait des trompettes. Alors Athalie déchira ses vêtements, et cria: Conspiration, conspiration!
15 Yihoida da A: dalaia amo Debolo diasu sogebi ganodini medole legei ba: mu higa: i galu. Amaiba: le e da dadi gagui wa: i ouligisu dunu ilima amane hamoma: ne sia: i, “A: dalaia amo sosodo aligisu dunu ilia dadalei dogoa amoga gadili oule masa. Nowa da e gemusa: hamosea, amo medole legema!”
Mais le sacrificateur Jéhojada donna cet ordre aux chefs de centaines, qui commandaient l'armée: Menez-la hors des rangs; et que celui qui la suivra soit mis à mort par l'épée! Car le sacrificateur avait dit: Qu'on ne la fasse pas mourir dans la maison de l'Éternel!
16 Ilia da A: dalaia gagulaligili, hina bagade diasuga gaguli oule asili, Hosi Logo Ga: sua amogai, e medole legei dagoi.
On lui fit donc place, et elle revint par le chemin de l'entrée des chevaux dans la maison du roi; elle fut tuée là.
17 Gobele salasu dunu Yihoida da amane hamoma: ne sia: beba: le, hina bagade Youa: se amola Yuda fi dunu da Hina Godema ilia da Ea fidafa fawane esaloma: ne, dafawane ilegele sia: su hamoi. Amola Yihoida da sia: beba: le, Yuda fi dunu da, ilia hina bagade noga: le fuli gala: ma: ne, dafawane ilegele sia: su.
Et Jéhojada traita cette alliance, entre l'Éternel, le roi et le peuple, qu'ils seraient le peuple de l'Éternel; il fit aussi alliance entre le roi et le peuple.
18 Amalalu, dunu huluane da ogogosu ‘gode’ Ba: ile ea debolo diasuga asili, amo mugululi, wadela: lesi. Ilia da oloda amola loboga hamoi ‘gode’ agoaila huluane gugunufinisi. Amola ilia da oloda amo ilia midadi, Ba: ile gobele salasu dunu Ma: da: ne, medole legei dagoi. Yihoida da sosodo aligisu dunu Debolo Diasu ouligima: ne asunasi.
Alors tout le peuple du pays entra dans la maison de Baal; et ils la démolirent avec ses autels, et ils brisèrent entièrement ses images. Ils tuèrent aussi devant les autels Matthan, sacrificateur de Baal. Ensuite le sacrificateur établit des surveillants dans la maison de l'Éternel.
19 Amalalu, e amola dadi gagui wa: i ouligisu dunu amola hina bagade da: i sosodo aligisu dunu, ilia da hina bagade amo Debolo diasu fisili, hina bagade diasuga oule asi. Dunu huluane da ili bobogei. Youa: se da Sosodo Aligisu Logo Ga: su amoga hina bagade diasu golili sa: ili, hina bagade fisu amoga fila heda: i.
Il prit aussi les centeniers, les gardes, les coureurs et tout le peuple du pays, qui firent descendre le roi de la maison de l'Éternel, et ils entrèrent dans la maison du roi par le chemin de la porte des coureurs; et il s'assit sur le trône des rois.
20 Dunu huluane da hahawane bagade ba: i. Moilai fi da ouiya: i dialebe ba: i. Bai A: dalaia da hina bagade diasu ganodini fane legei ba: i.
Tout le peuple du pays se réjouit, et la ville fut en repos, après qu'on eut mis à mort Athalie, par l'épée, dans la maison du roi.
21 Youa: se da lalelegele, ode fesuale esalu, e da muni Yuda hina bagade hamoi.
Joas était âgé de sept ans, quand il devint roi.

< 2 Hina 11 >