< 2 Hou Olelesu 16 >

1 Yuda hina bagade A: isa ea ouligibi ode36 amoga, Isala: ili hina bagade Ba: iasia da Yuda soge doagala: le, golili sa: ili, e da Yuda gadili ahoasu logo ga: ma: ne, muni La: ima moilai gagili sali.
La trente-sixième année du règne d'Asa, Baesha, roi d'Israël, monta contre Juda, et il bâtit Rama, afin de ne laisser sortir ni entrer aucun homme pour Asa, roi de Juda.
2 Amaiba: le, hina bagade A: isa da silifa amola gouli huluane Debolo amola hina bagade diasu amo ganodini hame lai dialebe ba: i, amo lale, eagene ouligisu dunu ilia Dama: saga: se moilai bai bagade, Silia hina bagade Beneha: ida: de (Da: balimone egefe amola Hisione ea aowa) amoma imunusa: gaguli masa: ne sia: i. Amola e da ilia ema amane sia: ma: ne sia: si,
Alors Asa tira de l'argent et de l'or des trésors de la maison de l'Éternel et de la maison royale, et il envoya vers Ben-Hadad, roi de Syrie, qui habitait à Damas, pour lui dire:
3 “Ani da anianini, ania adalali defele, dogolegemu da defea. Amo silifa amola gouli da digili hahawane dogolegele iasu. Wali di amola Isala: ili hina bagade Ba: iasia alialisu gousa: su hamoi amo damuma. Amasea, e da ea dadi gagui na soge ganodini asunasili esala, amo fadegale fasimu.”
Il y a alliance entre moi et toi, comme entre mon père et le tien; voici, je t'envoie de l'argent et de l'or; va, romps ton alliance avec Baesha, roi d'Israël, afin qu'il se retire de moi.
4 Hina bagade Beneha: ida: de da A: isa ea sia: i hahawane ba: i. Amaiba: le, e da ea dadi gagui wa: i ouligisu dunu amola dadi gagui dunu ilia Isala: ili moilale gagale fi amo ili doagala: ma: ne, asunasi. Ilia da Aidione, Da: ne, A:ibele Bede Ma: iga moilale gagai, amola Na: fadalai soge moilai bai bagade huluane (amo ganodini ilia liligi ligisisu) fefedele lai.
Et Ben-Hadad écouta le roi Asa, et il envoya les capitaines de ses armées contre les villes d'Israël, et ils frappèrent Ijjon, Dan, Abel-Maïm, et tous les magasins des villes de Nephthali.
5 Hina bagade Ba: iasia da amo hamoi sia: nababeba: le, La: ima moilai gagili salalu, amo yolesili, fisili asi.
Et aussitôt que Baesha l'eut appris, il cessa de bâtir Rama et suspendit son travail.
6 Amalalu, hina bagade A: isa da Yuda soge ganodini amo dunu huluanedafa da gele amoga Ba: iasia da La: ima gagili sali, amo gaguli masa: ne sia: si. Amo liligi lale, A:isa da Bediamini soge moilai bai bagade Giba amola Misiba moilai bai bagade, amo gagili sali.
Alors le roi Asa prit avec lui tout Juda, et ils emportèrent les pierres et le bois de Rama, que Baesha faisait bâtir; et il en bâtit Guéba et Mitspa.
7 Amogalu, balofede dunu Hana: inai da hina bagade A: isama asili, amane sia: i, “Di da Hina Gode Ea fidisu dafawaneyale mae dawa: le, be Silia hina bagade ea fidisu fawane lai dagoiba: le, Isala: ili hina bagade ea dadi gagui wa: i da diba: le hobea: i dagoi.
En ce temps-là, Hanani, le voyant, vint vers Asa, roi de Juda, et lui dit: Parce que tu t'es appuyé sur le roi de Syrie, et que tu ne t'es point appuyé sur l'Éternel, ton Dieu, l'armée du roi de Syrie a échappé de ta main.
8 Idioubia dunu amola Libia dunu ilia dadi gagui wa: i amolawane da bagadedafa ba: i, amola ilia sa: liode amola hosiga fila heda: i dunu da bagohame ba: i. Be di da Hina Gode Ea fidisu hou dafawaneyale dawa: beba: le, E da dima hasalasu hou i dagoi.
Les Éthiopiens et les Libyens n'étaient-ils pas une fort grande armée, ayant des chars et des cavaliers en fort grand nombre? Mais parce que tu t'appuyais sur l'Éternel, il les livra entre tes mains.
9 Hina Gode da osobo bagade fi huluane dadawa: le sosodo ouligisa. Amola E da nowa dunu Ema madelagi amola hame hagasea, ema gasa iaha. Di da gagaoule hamoi dagoi. Amaiba: le, wahawinini, di da gegenana ahoanumu.”
Car les yeux de l'Éternel parcourent toute la terre, pour soutenir ceux dont le cœur est tout entier à lui. Tu as agi follement en cela; car désormais tu auras des guerres.
10 Amo sia: nababeba: le, A:isa da ougi bagade ba: i. Ea sia: beba: le, ilia da balofede dunu sia: inega lagili yolesi. Amogalu, A:isa da muni Yuda fi dunu mogili ilima dodona: gi hou hamosu.
Et Asa fut irrité contre le voyant, et le mit en prison, car il était fort indigné contre lui à ce sujet. Asa opprima aussi, en ce temps-là, quelques-uns du peuple.
11 Hou huluane hina bagade A: isa hamoi, ea muni hamoi asili ea bogosu, amo huluane da “Yuda hina bagade ilia Hamonanu Meloa” amo ganodini dedene legei.
Or voici, les actions d'Asa, les premières et les dernières, sont écrites au livre des rois de Juda et d'Israël.
12 A: isa ea ouligibi ode 39 amoga, e da olobeba: le, emo gasuga: igi. Be amomane, e da Hina Godema hame sinidigi. E da udigili manoma legesu dunu ilima e fidima: ne hogoi.
La trente-neuvième année de son règne, Asa fut malade des pieds, et sa maladie fut très grave; et toutefois dans sa maladie, il ne chercha point l'Éternel, mais les médecins.
13 E da olole, ode aduna gidigili, bogoi.
Puis Asa s'endormit avec ses pères, et il mourut la quarante et unième année de son règne.
14 Ilia da ea da: i hodo amo gele gelabo hisu dogoi Daibidi ea Moilai bai bagadega dialu, amo ganodini sali. Ilia da ha: i manu fodole nasu amola gabusiga: manoma ea da: i hodoma dogone salimusa: momagema: ne legei. Amola ema didigia: musa: , lalu bagadedafa didi.
Et on l'ensevelit dans le tombeau qu'il s'était creusé dans la cité de David. On le coucha sur un lit qu'il avait rempli de parfums et d'aromates, préparés en ouvrage de parfumerie; et on lui en brûla une quantité très considérable.

< 2 Hou Olelesu 16 >